"L'ou de la serp", Eugeni Xammar

L'ou de la serp
Eugeni Xammar (articles redactats entre 1922 i 1924)
Quaderns Crema, 296 pàgines

El periodista Eugeni Xammar es desplaçà a Alemanya el 1922 en un moment crític per a la jove república de Weimar, sorgida de les cendres de l'Imperi Alemany enterrat a les trinxeres de la Gran Guerra. Xammar es troba amb un país amb greus problemes financers i que poc després serà parcialment ocupat per les forces franceses que volen fer de l'ocupació la garantia per al cobrament de les reparacions, i precisament són les qüestions financeres les que centren bona part de les cròniques que es recullen en el present volum, que s'allarguen fins a les primeries del 1924. 

Eugeni Xammar

De l'anàlisi de Xammar, el primer que crida l'atenció és la seva sornegueria, ja que tot i la seriositat dels problemes que tracta i de la seva acurada anàlisi, es desprèn dels seus textos un cert to irònic, ja que el seu punt de vista generalment se centra a considerar que els problemes financers de la jove República de Weimar, per molt greus que siguin, tenen una solució factible que cap de les parts implicades sembla estar molt disposada a posar en marxa. Un altre dels aspectes que desenvolupa és la qüestió de l'ocupació francesa de la conca del Ruhr per part dels francesos i belgues per tal de cobrar-se el deute derivat de les reparacions de guerra que no s'havien satisfet adequadament. En aquest tema, Xammar destaca la inevitabilitat de les postures que es veuen forçades a mantenir les dues parts, francesos i alemanys, una vegada s'ha executat l'operació, que el periodista català ja considera que tindrà pocs resultats pràctics i greus conseqüències per la relació entre les dues nacions.

Una crònica especialment destacada és la que exposa l'entrevista que Eugeni Xammar i Josep Pla varen fer a Adolf Hitler després del fracassat putsch de Múnic i durant el seu confortable captiveri. Les impressions que transmet Xammar sobre el personatge són prou significatives encara que errades, ja que el tracta, si fa no fa, de llunàtic, de personatge il·luminat mancat d'intel·ligència. Poc es podia preveure per quins funestos camins conduiria aquest individu les passes d'Alemanya i d'Europa. 

El conjunt de cròniques que Xammar publicà en diversos mitjans des d'Alemanya tenen un alt valor històric, ja que ens informen a peu de carrer de com es vivia en aquella convulsa nació sorgida de la derrota i que lluitava per redreçar-se en unes circumstàncies molt complicades, tant per la pressió exterior com per les disputes internes. Sempre des del seu to irònic, sarcàstic en alguns moments, ens ofereix una visió no sempre ben reflectida en la historiografia.