Passa al contingut principal

"La batalla d'occident", Éric Vuillard

La Bataille d'Occident
Éric Vuillard, 2012
Traducció del francès de Jordí Martín Llovet
Edicions 62, 160 pàgines

Fidel al seu estil, que li va servir per guanyar el premi Goncourt amb L'ordre del dia, Vuillard ens acosta a l'esclat de la que seria coneguda com la Gran Guerra abans de ser batejada, malauradament, com la Primera Guerra Mundial. D'una forma més o menys desordenada, l'autor ens ofereix reflexions sobre el fet de la guerra, sobre el pla alemany que va ser gairebé infal·lible  -el pla Schlieffen-, i sobre la reacció francesa que els portà a desbaratar la victòria fulminant dels teutons per abocar la guerra a un immens carnatge sense sentit: les trinxeres de finals de 1914, al front occidental, eren molt semblants a les de finals de 1918, només que abeurades per la sang de milions de francesos, alemanys, anglesos, belgues, australians, neozelandesos, nord-americans i gents d'altres nacions. Dins aquestes reflexions de l'autor sobre la guerra, potser les que podem veure com a més interessants siguin les que es refereixen a la condició de les víctimes, a la seva dissort i especialment al fet que la Gran Guerra és una baula més en la història de la infàmia expressada en l'existència dels camps de concentració, una cadena que començà amb la guerra anglobòer i que va tenir la seva més espantosa expressió en la Segona Guerra Mundial, però que en realitat continua allargant-se sense que se'n vegi el final.

Ens trobam davant una aproximació a la primera guerra plenament industrial que no acaba de ser del tot reeixida, en la meva opinió, perquè li manca un fil conductor, qualque element que enllaci les distintes parts de la narració i enganxi al lector. Té passatges brillants, però no s'acosta a la qualitat d'altres treballs del mateix autor, com la magnífica 14 de juliol.

PS: per fer una recomanació sobre el tema resulta inevitable parlar de The Guns of August, de Barbara Tuchman, un clàssic majúscul que conté la que és considerada com a la més bella descripció mai escrita en un llibre d'història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...