Passa al contingut principal

"La batalla d'occident", Éric Vuillard

La Bataille d'Occident
Éric Vuillard, 2012
Traducció del francès de Jordí Martín Llovet
Edicions 62, 160 pàgines

Fidel al seu estil, que li va servir per guanyar el premi Goncourt amb L'ordre del dia, Vuillard ens acosta a l'esclat de la que seria coneguda com la Gran Guerra abans de ser batejada, malauradament, com la Primera Guerra Mundial. D'una forma més o menys desordenada, l'autor ens ofereix reflexions sobre el fet de la guerra, sobre el pla alemany que va ser gairebé infal·lible  -el pla Schlieffen-, i sobre la reacció francesa que els portà a desbaratar la victòria fulminant dels teutons per abocar la guerra a un immens carnatge sense sentit: les trinxeres de finals de 1914, al front occidental, eren molt semblants a les de finals de 1918, només que abeurades per la sang de milions de francesos, alemanys, anglesos, belgues, australians, neozelandesos, nord-americans i gents d'altres nacions. Dins aquestes reflexions de l'autor sobre la guerra, potser les que podem veure com a més interessants siguin les que es refereixen a la condició de les víctimes, a la seva dissort i especialment al fet que la Gran Guerra és una baula més en la història de la infàmia expressada en l'existència dels camps de concentració, una cadena que començà amb la guerra anglobòer i que va tenir la seva més espantosa expressió en la Segona Guerra Mundial, però que en realitat continua allargant-se sense que se'n vegi el final.

Ens trobam davant una aproximació a la primera guerra plenament industrial que no acaba de ser del tot reeixida, en la meva opinió, perquè li manca un fil conductor, qualque element que enllaci les distintes parts de la narració i enganxi al lector. Té passatges brillants, però no s'acosta a la qualitat d'altres treballs del mateix autor, com la magnífica 14 de juliol.

PS: per fer una recomanació sobre el tema resulta inevitable parlar de The Guns of August, de Barbara Tuchman, un clàssic majúscul que conté la que és considerada com a la més bella descripció mai escrita en un llibre d'història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...