Passa al contingut principal

"Muerte de un hombre feliz", Giorgio Fontana

Morte di un uomo felice
Giorgio Fontana, 2014
Traducció de l'italià de Pepa Linares
Libros del Asteroide, 264 pàgines

Giacomo Colnaghi exerceix de fiscal a la ciutat de Milà el 1981, durant l'època coneguda com els anys de plom, quan diversos moviments d'extrema esquerra i neofeixistes desenvolupen accions violentes a través d'atemptats i assassinats selectius. Precisament, Colnaghi investiga aquests assassinats, fet que el posa a la diana d'aquests moviments. A pesar de la violència que l'envolta, al fiscal Colnaghi no l'impulsa la recerca de la venjança, més aviat actua per castigar els culpables des de la seva moral cristiana. Al mateix temps, es qüestiona sobre la seva trajectòria vital, sobre les seves relacions i sobre la història del seu pare, partisà assassinat pels agents de la república de Salò.

Aquesta novel·la ens endinsa dins els violents anni di piombo, els anys de plom italians on diversos moviments extremistes es dedicaren a assassinar sense misericòrdia els seus adversaris polítics i els representants de l'estat. En aquest context, tots els membres de la judicatura, empresaris, líders sindicals i polítics de tot l'espectre ideològic es varen convertir en potencials objectius de la violència, i Fontana ens posa dins la pell d'una d'aquestes víctimes potencials, un fiscal que més que perseguir venjança intenta entendre el perquè de la violència i aplicar als culpables el càstig adient. Colnaghi es veu sovint assaltat pels dubtes derivats de la seva fa catòlica i pels dubtes sobre la figura del seu pare.

Precisament, la història del seu pare es va descabdellant de forma progressiva intercalada en la narració principal, i és la història d'un partisà, un humil treballador que de mica en mica es va implicant en la lluita contra el règim feixista i l'ocupació alemanya fins que les seves actuacions li comporten la mort a mans dels seus propis compatriotes defensors de la República Social Italiana o República de Salò. De fet, crec que l'autor estableix un paral·lelisme entre la lluita dels partisans contra el feixisme i la tasca dels magistrats en la lluita contra la violència política.

Muerte de un hombre feliz és una bona novel·la, però des del meu punt de vista se centra massa en la introspecció, en els pensaments del protagonista i els seus records, de forma que el context només esdevé un rerefons poc explorat. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació