"Muerte de un hombre feliz", Giorgio Fontana

Morte di un uomo felice
Giorgio Fontana, 2014
Traducció de l'italià de Pepa Linares
Libros del Asteroide, 264 pàgines

Giacomo Colnaghi exerceix de fiscal a la ciutat de Milà el 1981, durant l'època coneguda com els anys de plom, quan diversos moviments d'extrema esquerra i neofeixistes desenvolupen accions violentes a través d'atemptats i assassinats selectius. Precisament, Colnaghi investiga aquests assassinats, fet que el posa a la diana d'aquests moviments. A pesar de la violència que l'envolta, al fiscal Colnaghi no l'impulsa la recerca de la venjança, més aviat actua per castigar els culpables des de la seva moral cristiana. Al mateix temps, es qüestiona sobre la seva trajectòria vital, sobre les seves relacions i sobre la història del seu pare, partisà assassinat pels agents de la república de Salò.

Aquesta novel·la ens endinsa dins els violents anni di piombo, els anys de plom italians on diversos moviments extremistes es dedicaren a assassinar sense misericòrdia els seus adversaris polítics i els representants de l'estat. En aquest context, tots els membres de la judicatura, empresaris, líders sindicals i polítics de tot l'espectre ideològic es varen convertir en potencials objectius de la violència, i Fontana ens posa dins la pell d'una d'aquestes víctimes potencials, un fiscal que més que perseguir venjança intenta entendre el perquè de la violència i aplicar als culpables el càstig adient. Colnaghi es veu sovint assaltat pels dubtes derivats de la seva fa catòlica i pels dubtes sobre la figura del seu pare.

Precisament, la història del seu pare es va descabdellant de forma progressiva intercalada en la narració principal, i és la història d'un partisà, un humil treballador que de mica en mica es va implicant en la lluita contra el règim feixista i l'ocupació alemanya fins que les seves actuacions li comporten la mort a mans dels seus propis compatriotes defensors de la República Social Italiana o República de Salò. De fet, crec que l'autor estableix un paral·lelisme entre la lluita dels partisans contra el feixisme i la tasca dels magistrats en la lluita contra la violència política.

Muerte de un hombre feliz és una bona novel·la, però des del meu punt de vista se centra massa en la introspecció, en els pensaments del protagonista i els seus records, de forma que el context només esdevé un rerefons poc explorat.