"A sangre y fuego", Manuel Chaves Nogales

A sangre y fuego
Manuel Chaves Nogales, 1937
Libros del Asteroide, Obres completes, volum IV (1935-1938), p. 303-524

En aquesta obra, Manuel Chaves Nogales, periodista sevillà i una de les veus més precises del periodisme espanyol del primer terç del segle XX hi recull un seguit de narracions sobre la guerra civil inspirades en la realitat que va presenciar o de la que va ser coneixedor. Inicialment, aquesta obra es considerava composta per nou narracions, però la tasca d'investigació realitzada en els darrers anys ha sumat dues noves narracions fins a assolir les onze. Aquestes narracions es publicaren inicialment a Xile durant la Guerra Civil, i durant dècades foren ignorades en ser narracions que no s'adeien amb la visió sobre la guerra de cap dels dos bàndols. De fet, la figura de l'autor també havia quedat força ignorada, atès que no s'alineava amb cap dels dos bàndols, sinó que reivindicava una tercera via, la del pensament polític liberal i progressista, proper a partits que quedaren ràpidament minoritzats al principi de la guerra civil, com Izquierda Republicana o el Partit Radical. La recuperació de la seva figura ha permès reconèixer un periodista de gran alçada i un narrador brillant, capaç d'analitzar la realitat del seu entorn amb una visió propera a l'objectivitat, tret poc habitual en el panorama periodístic del moment.

Les narracions que s'agrupen en aquesta obra exploren distintes realitats de la guerra civil, des de l'actuació heroica d'un vell lluitador (Bigorna) fins a la dura lluita contra el quintacolumnisme a la ciutat de Madrid (Y a lo lejos, una lucecita) o les batudes protagonitzades pels señoritos andalusos per capturar tots els rojos de la seva comarca (La gesta de los caballistas). Com aquests temes, molts d'altres que reflecteixen, a partir de la ficció, la realitat que es vivia a Espanya en els primers anys del conflicte. En conjunt, Chaves Nogales posa el focus en la denúncia de la brutalitat exercida pels dos bàndols i en els compromís ideològic de les classes populars en lluita, sovint instrumentalitzats pels aparells de partits i sindicats. En conjunt, ofereix una visió de la guerra civil com a gran desastre col·lectiu, escenari de crueltats sense aturall i de tèrbols negociats per part dels poderosos. És una denúncia per part d'algú que no simpatitza ni amb un bàndol ni amb l'altre, tan sols amb la democràcia i amb una república capaç de fer avançar la societat espanyola sota el signe del progressisme i els drets socials.

Considerada una de les grans obres sobre la guerra civil, escrita quan tot just aquesta acabava de començar, però ja se n'intuïen els horrors, A sangre y fuego és un retrat universal de tot el que les guerres tenen de dolent i de com envileixen les societats que les pateixen.