Passa al contingut principal

"El jilguero", Donna Tartt

The Goldfinch
Donna Tartt, 2013
Traducció de l'anglès d'Aurora Echevarría Pérez
Lumen, 1152 pàgines
Premi Pulitzer de narrativa 2014

La vida de Theodore Decker fa un canvi radical quan, durant una visita al MET és víctima d'un atemptat terrorista. En els moments posteriors a l'explosió, un vell moribund li entrega un anell i li indica que el porti a una botiga; Theo entén que li demana també que s'emporti un petit quadre d'un pintor flamenc, La cadernera de Carel Fabritius. Aconsegueix sortir pels seus mitjans d'entre la runa, però es troba amb un panorama desolador: la seva mare ha mort, el seu pare fa temps que ha desaparegut i no té ningú més a qui recórrer, perquè els seus avis materns són morts i els paterns no en volen saber res. Acaba acollit per una família de l'alta societat novaiorquesa, els Barbour, a qui havia freqüentat sovint per l'amistat que l'unia amb Andy, un dels seus fills. Seguint les paraules del vell moribund que l'havia empès a emportar-se el quadre, arriba a antiquari on el rep Hobie, el soci del senyor que havia mort a l'explosió del museu. Allà també coneix Pippa, amb qui havia quedat fascinat durant la visita al museu i de qui s'enamora sense remei. Tanmateix, el nou horitzó de benestar que es dibuixa davant seu s'ensorra ben aviat quan el seu pare compareix i se l'emporta a Las Vegas, on farà amistat amb un jove peculiar, Boris, a través del qual s'endinsarà en el món de les drogues per evadir-se d'una realitat familiar marcada per un pare addicte i una madrastra indiferent al que li pugui passar. Des de Las Vegas, la vida de Theo entra en una espiral en què es combinen èxits i fracassos, on les drogues piloten la seva personalitat i els problemes no deixen de créixer com una bola de neu pendent avall.

El jilguero és una novel·la monumental, en la qual el jove Theo ens explica la seva vida des de les dramàtiques circumstàncies de l'atemptat contra el MET, quan ell comptava amb tretze anys, fins que assoleix una certa serenor prop de la trentena. És una història amb certes ressonàncies dickensianes, ja que és una història d'un jove que s'arrossega per la tragèdia, arriba als baixos fons, cau en les urpes de les dorgues i la desgràcia i se'n refà sense arribar a triomfar, sinó assumint que potser en la vida no sempre es pot aspirar a la felicitat. És una narració prolixa, detallada, que es fixa molt en la introspecció del personatge, en els seus patiments, les seves pors i angoixes, i que sense caure en un dramatisme efectista, ens mostra el seu periple per què podríem dir-ne el vessant fosc de la vida. Potser és aquest un dels valors principals de l'obra, el fet de no caure en una història arquetípica de redempció on al final l'heroi és reconegut i admirat, sinó que tan sols arriba a treure el coll fins a la superfície. 

Sense dubte, Theo és un antiheroi: marcat per la dissort, addicte sense remei, estafador, infeliç. També és un supervivent, capaç de redreçar el seu la seva trajectòria directa als inferns per acabar surant en el mar de la respectabilitat. En la seva trajectòria vital, marcada pel patiment i la insatisfacció, l'amor hi juga un paper fonamental, però és un amor platònic que mai trobarà resposta. El seu enamorament de Pippa és instantani, automàtic, a primera vista, però està condemnat a ser irrealitzable perquè tots dos es veuen marcats per la tragèdia. Si Theo és un antiheroi, encara més ho és Boris, amb qui estableix una relació a Las Vegas. Boris és una versió encara més dickensiana de Theo, ja que viatja pel món acompanyant a un pare alcohòlic i violent, desproveït de qualsevol casta d'afecte i submergit per complet en l'alcoholisme i les drogues. És una ànima que sembla acceptar la seva realitat amb resignació i bon esperit, que sempre veu les coses amb un optimisme gairebé suïcida a pesar de la duresa de la seva realitat.

Aquesta novel·la ens endinsa en el món de les antiguitats nord-americanes i també de l'alta societat de la ciutat de Nova York a través de la botiga de Hobie i de la família Barbour, però també ens dona una visió de la vida de les urbanitzacions suburbials, allunyades de tot i de tothom. També podríem dir que aborda tangencialment altres temes, com l'assetjament escolar i les relacions paternofilials.

Pel que fa al seu estil, la novel·la combina passatges narratius on predomina la introspecció, la reflexió, l'exploració del perquè de tot plegat, amb altres que són purament un thriller, on la narració esdevé vertiginosa i enganxa per complet al lector. Precisament això és el que n'ha fet una obra mereixedora de la consideració de clàssic immediat, el fet del vincle emocional que el lector crea amb Theo per damunt del desenvolupament de la història. Aquesta és una història atractiva, per bé que la resolució de l'embolic d'Amsterdam, després de tot el que s'ha viscut, resulta una mica forçada, una mica naïf. Amb tot, això no desllueix una novel·la magnífica, extraordinària.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...