Mathias Énard, 2023
Traducció del francès de Jordi Martín Lloret
Empúries, 248 pàgines
Un desertor fuig per un camí de muntanya cap a la frontera per trobar la seva salvació, transitant els camins de la seva infància. Es troba amb una dona, que també fuig de la guerra. El destí dels dos queda lligat. El 2001, se celebra un congrés per celebrar la figura del matemàtic alemany Paul Heudeber. En el transcurs del congrés, en presència de la seva antiga parella i la seva filla, es reflexiona al voltant de la seva figura, de les seves circumstàncies vitals i fins i tot sobre la seva mort, fins que arriben les notícies dels atemptats de les torres bessones de Nova York.
Com es pot deduir, Desertar ens presenta dues històries diferents, una situada en un passat més llunyà i l'altra situada el setembre de 2001, encara que amb flaix bacs en diferents moments entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Aquesta dualitat no només afecta l'estructura narrativa, sinó que també es trasllada a l'estil emprat per l'autor en cada un dels horitzons narratius. En el que exposa la fugida del desertor i la dona hi trobem un estil literari sense artificis, auster, on s'alternen el narrador omniscient i les veus dels dos personatges. En aquesta part de la narració, l'autor assoleix una qualitat literària elevada, ja que amb un llenguatge gairebé esquemàtic aconsegueix transmetre emoció i tensió al lector, al mateix temps que li deixa guaitar per les finestres de l'horror que són les guerres i el patiment del soldat i la dona.
Per altra banda, la narració al voltant de la figura de Paul Heudeber està escrita en un llenguatge més ric, presenta una diversitat més gran de personatges i d'horitzons temporals. És evident que tots gira entorn de la figura del matemàtic, i els distints fragments ens ajuden a dibuixar-nos una idea aproximada de la seva vida i el seu pensament. Aquesta part està narrada majoritàriament per la filla de l'homenatjat, i ens exposa una vida marcada pel pas per un camp de concentració alemany, la militància comunista en la RDA i la seva reclusió voluntària a partir de l'ensorrament del bloc soviètic. Aquesta part no és commovedora ni impactant, però és igualment interessant.
Arribats aquí, la pregunta que és pertinent fer-se és quina és la intenció de l'autor en entrellaçar dues històries que no convergeixen, si més no de forma evident en cap moment. Són dues narracions que giren al voltant de la guerra i de les seves conseqüències, a curt i llarg termini, però no semblen estar lligades. A més, el diferent to narratiu d'una i altra contribueixen encara més a accentuar el contrast. Potser és un efecte voluntari, mostrar els efectes immediats com a més punyents i feridors i els de llarg termini com a més atenuats però persistents? És una possibilitat. Sigui com sigui, el resultat, al meu entendre, és una obra desigual, on llueix molt més -literàriament- una part que l'altre i fa difícil valorar l'obra en el seu conjunt, tot i ser evident la gran qualitat literària de l'autor francès resident a Barcelona.
Comentaris