Passa al contingut principal

Entrades

"Hotel Indira", Melcior Comes

Hotel Indira Melcior Comes, 2014 Edicions 62, 368 pàgines Nic Serch, Nicolau Comagran Serch, Nico, Lau són els  diversos apel·latius amb qui hom s'adreça a qui un dia va ser escriptor de cert èxit, mereixedor del premi Ciutat de Palma, que en la seva trentena deambula perdut per la vida. Incapaç de superar el bloqueig que sovint imposa la pàgina en blanc, fracassat en el terreny personal i sense un objectiu concret, torna a Mallorca per fer feina a l'hotel de la família, l'hotel Indira. Allà realitzarà una tasca a la deriva fins que es creurà a la seva vida na Natàlia Trèmol, amb qui viurà una passió desbordant que el portarà fins als límits del seu propi ésser.  Hotel Indira és una novel·la que tracta sobre la recerca d'un sentit a la vida i de l'amor i que ens transmet un fet força habitual en el nostres dies, com és la insatisfacció amb la pròpia vida i el sentiment d'impotència davant la incapacitat de trobar-li un sentit. És una novel·la sobre la ...

"La veritat sobre el cas Harry Quebert", Joël Dicker

La vérité sur l'affaire Harry Quebert Joël Dicker, 2012 Traducció d'Imma Falcó La Campana, 688 pàgines Aurora, New Hampshire, 2008. En el jardí de Goose Cove, residència de la gran eminència de les lletres americanes Harry Quebert, apareix enterrat el cadàver de Nola Kellergan, desapareguda el 30 d'agost de 1975 amb tan sols 15 anys. En el transcurs de l'interrogatori, Quebert admet haver mantingut una relació amb la noia que la seva obra mestra, Els orígens del mal , relata la seva història d'amor. Tot apunta a que va ser ell l'assassí. En assabentar-se'n, Marcus Goldman, estrella recent de la literatura en plena crisi creativa i deixeble de Quebert, es desplaça a la localitat amb la intenció de descobrir qui va ser realment l'assassí. Enmig d'una gran hostilitat generalitzada, amb l'única ajuda del sergent Gahalowood, Goldman anirà resseguint els fets que es varen esdevenir al llarg de l'estiu de 1975, i que no només impliquen Harry Q...

"Ens veurem allà dalt", Pierre Lemaître

Au revoir là-haut Pierre Lemaître, 2013 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 480 pàgines Front occidental, novembre de 1918. A pocs dies de signar-se l'armistici que posaria final a la I guerra mundial, el tinent Henri D'Aulnay-Pradelle veu que la guerra s'acaba sense que ell hagi pogut fer cap acció heroica que li permeti a ell i al seu antic llinatge nobiliari vingut a menys assolir la fama i restaurar el seu esplendor. Per això força un atac sobre una insignificant posició alemanya, en el transcurs del qual quedarà lligat el destí dels soldats Albert Maillard i Édouard Pericourt. Es faran companys inseparables, i la seva amistat els portarà a compartir les misèries en temps de postguerra; Albert sense feina i amb seqüeles físiques i Édouard terriblement mutilat. Decebuts pel tracte que França dispensa als seus herois emprendran un pla forassenyat per sortir de la misèria. Mentrestant, D'Aulnay-Pradelle també intentarà fer la seva fortuna per mitjans poc ortodox...

"Una novel·la francesa", Frédéric Beigbeder

Un roman français Frédéric Beigbeder, 2009 Traducció de Maria Llopis i Freixas Amsterdam Llibres, 176 pàgines L'hivern de 2008, el mateix dia en que s'anuncià que el seu germà seria guardonat amb la Legió d'Honor, màxima distinció civil que atorga la república francesa, Frédéric Beigbeder era arrestat per consum de cocaïna a la via pública. En el transcurs de la seva reclusió, si fa no fa 48 hores, Beigbeder es dedicà a escriure mentalment la seva autobiografia, que és el que tenim a les mans. D'aquesta manera, l'autor dóna forma a una novel·la de caràcter autobiogràfic que va alternant el moment present, la seva realitat carcerària i vital del moment, amb els records de la seva infantesa. Aquests records d'infància constitueixen el nucli del relat, i es desenvolupen de forma més o manco cronològica, des del repàs que fa dels seus avantpassats a principis del segle XX, fins a la seva adolescència. En aquest nivell de narració són especialment important...

"El violí d'Auschwitz", Maria Àngels Anglada

El violí d'Auschwitz Maria Àngels Anglada, 1994 Columna jove, 127 pàgines Daniel, un jove lutier internat en un camp de concentració nazi durant la segona guerra mundial, rep un encàrrec enverinat de part del comandant del camp: fer un violí de so excel·lent. Enmig dels patiments que li causa la seva condició de presoner, privat de menjar, amb una alimentació molt deficient i sotmès a tot tipus de maltractes per part del personal del lager , Daniel intentarà dur a terme el seu encàrrec, sota l'amenaça de deixar-hi la vida. El violí d'Auschwitz és una novel·la breu que permet un acostament al fet dels camps de concentració i de la duresa de les condicions de vida que s'hi patien per part del públic adolescent, destinatari principal de l'obra de Maria Àngels Anglada. Analitzant l'obra des d'aquesta perspectiva, hem de dir que és una obra que transmet de manera adequada les circumstàncies vitals que es donaven en aquest tipus d'instal·lacions, i ...

"Calle de las tiendas oscuras", Patrick Modiano

Rue des boutiques obscures Patrick Modiano, 1978 Traducció de María Teresa Gallego Urrutia Anagrama, 240 pàgines Guy Roland no sap qui és. Ha treballat un temps com a investigador privat en l'agència del comte von Hutte, i quan aquest decideix jubilar-se i establir-se a Niça, decideix intentar esbrinar, redescobrir qui és ell en realitat. A partir de persones que el van conèixer en un moment o altra de la seva vida i enmig d'una espiral d'esperances i decepcions, Roland comença a recuperar fragments de la seva vida, que de mica en mica l'ajuden a situar-se de nou en el món, encara que amb l'estranya sensació de contemplar la seva vida com qui contempla una vida aliena, fins que tota la informació el porta a recuperar alguns records i a situar-se en l'època en que tota la seva existència es va capgirar, durant l'ocupació nazi de França en la Segona Guerra Mundial. Aquesta és una novel·la que ens parla de la fragilitat de la nostra existència. Plante...

"Hoy hubiera preferido no encontrarme a mí misma", Hertha Müller

Heute wär ich mir lieber nicht begegnet Hertha Müller, 1997 Traducció de Juan José del Solar Siruela, 196 pàgines Una dona, de la qual no en sabem ni tan sols el nom, té una cita. Una cita que la terroritza, la incomoda i en cert sentit la obsessiona; una cita amb el coronel Albu, dels serveis d'informació de la Romania de Ceaucescu. En el camí cap a la seva cita, enmig d'una precisa observació dels viatgers del tramvia que és una radiografia del país (decaigut, trist, desangelat, atrotinat), fa un repàs de la seva vida, des d'episodis de la seva infantesa fins al seu passat més recent. Coneixem així que el seu pecat, allò que la fa sospitós de ser enemiga del poble romanès, foren unes petites notes a l'interior de les americanes que la fàbrica on treballava exportava a Itàlia, en les quals proposava matrimoni a qui l'anàs a cercar. És aquesta una noveŀla que es fa difícil, costa avesar-se al ritme lent i gairebé diria que llòbrec de la narració. Es ...