Passa al contingut principal

"Asalto al Banco Central", Mar Padilla

Asalto al Banco Central
Mar Padilla, 2023
Libros del K.O., 160 pàgines

El 23 de maig de 1981, tres mesos després del cop d'estat de Tejero, va començar un altre episodi d'alta tensió per l'estat espanyol: el frustrat robatori al Banc Central de Barcelona. Executat per un grup heterogeni d'habituals dels atracaments encapçalat per José Juan Martínez, certs detalls -la forma d'identificar-se els membres de la banda, les armes, les demandes que plantejaven- varen fer pensar en que realment era un nou intent de desestabilització de la incipient democràcia perpetrat de nou per la Guàrdia Civil. Aquesta sospita, que els atracadors varen alimentar amb certes demandes com l'alliberament de colpistes implcats en el 23F va generar un gran nerviosisme entre les autoritats en les hores en que es perllongà la presa de d'hostatges, fins que la intervenció dels GEO i el posterior interrogatori dels delinqüents va permetre deixar de banda tals sospites.

La periodista Mar Padilla reconstrueix, a partir de diversos testimonis, l'evolució de l'atracament fallit i el posterior segrest al que donà pas. Compta amb el testimoni de José Juan Martínez, el "número uno" en l'esquema dels assaltants, qui ha intentat sempre embolicar la troca per convertir el seu cop en part d'una operació de desestabilització de l'extrema dreta. També compta amb el testimoni de periodistes, de membres de la judicatura de Barcelona i altres que ajuden a construir la imatge d'aquest episodi sovint oblidat de la Transició.

És una narració amena i fàcil de llegir, que ofereix diversos punts de vista i que sobretot ajuda a fer-nos una idea de com de fràgil era l'Espanya de la Transició, permanentment amenaçada pels renou de fons colpista i per una manca de cultura democràtica que costava recuperar després de la dictadura franquista. Una bona lectura per fer-se una idea de l'ambient que respirava Espanya a principis de la dècada dels vuitanta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...