"Els gossos de Riga", Henning Mankell

Hundarna i Riga
Henning Mankell, 1992
Traducció al català de Meritxell Salvany Balada
Tusquets, 344 pàgines

A la comissaria d'Ystad arriba l'avís anònim que en les properes hores un bot a la deriva amb dos cadàvers al seu interior arribarà a les costes d'Escània. Quan es confirma l'avís, les víctimes resulten ser dos delinqüents letons vinculats amb el tràfic de drogues. Karlis Liepa, policia letó, arriba a Suècia per tal d'ajudar la policia a esclarir els fets, que semblen relacionats amb el crim organitzat i el tràfic de drogues. Pocs dies després del seu retorn a Letònia, Liepa és assassinat, i Kurt Wallander és requerit a Riga per col·laborar amb una investigació que els superiors de Karlis Liepa semblen tenir pressa per resoldre. Mentrestant, la vídua del policia, Baiba, reclama a Wallander la seva ajuda per aclarir les vertaderes les motivacions i l'autoria de l'assassinat. 

Els gossos de Riga es situa cronològicament el 1991, en un moment absolutament crític pels territoris de l'URSS, un colós en plena descomposició. D'aquesta manera, Mankell ens ofereix una novel·la que oscil·la entre la novel·la pròpiament negra i la novel·la d'espies, atès que bona part de la intervenció de Wallander es desenvolupa en la més absoluta clandestinitat. L'autor ens dibuixa un món tenyit de gris, marcat per la vigilància i la persecució, l'espionatge i la violència exercida des del poder. És un retrat força arquetípic del món comunista en descomposició, en el que l'aspecte que més es podria destacar seria la relació establerta entre Wallander i Baiba Liepa. També és destacable el rerefons polític, la pugna entre els partidaris de la independència i els defensors de la pertinença a l'URSS i del sistema comunista.

En conjunt, tot i ser una novel·la amb un interès innegable que exposa la situació dels territoris de l'antiga URSS en el moment de la seva descomposició, les contradiccions del sistema comunista i la violència latent -i explícita- que rodejà el procés de creació dels nous estats postsoviètics, la novel·la no acaba de ser del tot reeixida. Per una banda, la deriva d'un cas criminal que afecta Suècia cap a una trama que pretén destapar les maniobres de certs oficials per obstaculitzar la conversió de Letònia en estat independent és una mica forçada. Per altra banda, la implicació de Wallander en el tema no acaba de semblar del tot plausible, encara que és ben sabuda la força de l'amor... Una lectura correcta, amb emperons.