Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2026

"Per què ser feliç quan podries ser normal?", Jeanette Winterson

Why Be Happy When You Could Be Normal? Jeanette Winterson, 2011 Traducció de l'anglès de Dolors Udina Edicions del Periscopi, 263 pàgines En aquesta obra autobiogràfica, Jeanette Winterson explora la seva infància com a filla adoptada per un matrimoni de membres de l'església evangèlica d'Accrington, a Lancashire (Anglaterra), així com el procés de recerca de la seva mare biològica i la posterior trobada amb ella. És un relat on exposa amb cruesa però sense efectismes sentimentals la vida que va tenir amb els seus pares adoptius, marcada sobretot per la difícil relació amb la seva mare. Aquesta dona la va criar amb gran rigidesa, i la va sotmetre a unes idees estrictes i estranyes que varen limitar la seva capacitat de desenvolupar-se plenament. Eren freqüents els càstigs com tancar-la a la carbonera, deixar-la al carrer i també els càstigs físics, sovint executats per un pare que es limitava a seguir les ordres de la seva dona. A més, la va intentar apartar dels llibres, v...

"Desertar", Mathias Énard

Déserter Mathias Énard, 2023 Traducció del francès de Jordi Martín Lloret Empúries, 248 pàgines Un desertor fuig per un camí de muntanya cap a la frontera per trobar la seva salvació, transitant els camins de la seva infància. Es troba amb una dona, que també fuig de la guerra. El destí dels dos queda lligat. El 2001, se celebra un congrés per celebrar la figura del matemàtic alemany Paul Heudeber. En el transcurs del congrés, en presència de la seva antiga parella i la seva filla, es reflexiona al voltant de la seva figura, de les seves circumstàncies vitals i fins i tot sobre la seva mort, fins que arriben les notícies dels atemptats de les torres bessones de Nova York. Com es pot deduir, Desertar ens presenta dues històries diferents, una situada en un passat més llunyà i l'altra situada el setembre de 2001, encara que amb flaix bacs en diferents moments entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Aquesta dualitat no només afecta l'estructura narrativa, sinó que també ...

"El mundo de la antigüedad tardía", Peter Brown

The World of Late Antiquity Peter Brown, 1971 Traducció de l'anglès de Juan Antonio Piñero Taurus, 280 pàgines Fins a l'aparició d'aquesta obra de Peter Brown, el final de l'imperi romà d'occident i la fragmentació del món mediterrani s'havien vist sota el prisma únic de la decadència que havia portat a la desaparició. Per contra, Brown capgirà o, si més no, matisà profundament aquesta realitat, en assenyalar que en aquest període, a partir del segle III, havien sorgit un seguit de transformacions polítiques, culturals i religioses que havien posat els fonaments del món de l'alta edat mitjana i havien afavorit la transformació dels territoris de l'imperi.  En la primera part del llibre, que correspon al període entre el segle III i el V, quan desapareixerà l'imperi romà occidental, Brown assenyala canvis notables en diversos àmbits de l'imperi. Així, en parlar de la situació cap al 200 dC, posa de manifest que la majoria de la gent vivia al límit...

"La revolución francesa. Una breve introducción", Peter Davies

The French Revolution: A Beginner's Guide Peter Davies, 2009 Traducció de l'anglès de Marco Aurelio Galmarini Alianza editorial, 192 pàgines En aquesta breu obra, Peter Davies introdueix el tema de la Revolució Francesa, fet cabdal de l'evolució històrica, referència del pas del món modern al món contemporani. Davies desenvolupa aquesta introducció en capítols en què fa una descripció dels fets i una interpretació d'aquests. Una crítica que se li pot fer és que la relació dels, per ser una introducció a la matèria, és excessivament breu i poc acurada en el sentit cronològic. Ens podem trobar amb dates que no concorden i amb la interpretació de fets dels quals no se n'ha fet esment, per la qual cosa es fa difícil per un neòfit dibuixar-se una imatge completa i coherent del procés revolucionari. Per altra banda, les interpretacions dels fets tendeixen sempre a una visió podríem dir-ne conservadora, tendent a relativitzar la transcendència de la revolució i qüestionant...