Passa al contingut principal

Entrades

“Patria”, Fernando Aramburu

Patria Fernando Aramburu, 2016 Tusquets, 648 pàgines  El dia en que ETA anuncia el cessament de la lluita armada, Bittori decideix que és el moment de tornar al seu poble, lloc del qual va haver de fugir per l’assassinat del seu espòs després d’una intensa campanya en contra seva per part de l’entorn terrorista. A partir d’aquesta decisió, l’estabilitat de la vida al poble canviarà i tots els relacionats amb víctima i botxins hauran de confrontar el seu passat. Patria és la història de dues famílies, el seu distanciament i el seu retrobament. Són dues famílies encapçalades per dues dones fortes. Per una banda, la família de Bittori i els seus dos fills, Nerea i Xabier. Són la vídua i els orfes del Txato, un empresari que a base d’esforç aixeca una empresa de transports i que viu normalment al poble fins que ETA el posa en el seu punt de mira. Per l’altra banda, la família de Miren, el seu espòs Joxian i els seus fills Arantxa, Joxe Mari i Gorka.   Les dues fam...

“Réquiem por un campesino español”, Ramón J. Sénder

Réquiem por un campesino español Ramón J. Sender, 1953 El País, 138 pàgines   Acabada la guerra civil, mossèn Millán es prepara a la sagristia per a celebrar una missa de rèquiem que ningú li ha encomanat. La família no hi assistirà per temor, i els únics assistents seran aquells que de forma més o manco directa causaren la mort del recordat, els cacics del poble. El difunt és un jove d’esquerres, Paco el del Molino, i mossèn Millán recorda tota la seva vida profundament commogut pels sentiments de culpabilitat que el rosseguen per dins. I d’aquesta manera és com coneixem la vida de Paco, que possiblement era com la vida de tants altres espanyols que visqueren en la seva època. Era un nin espavilat que de mot jove demostrà una inusual preocupació per allò que avui en diríem la justícia social, en veure com certes persones de la vil·la vivien de forma miserable en coves. En la joventut les circumstàncies polítiques el posaren en disposició d’entrar en la política local i fer...

“L’ordre del dia”, Éric Vuillard

L’Ordre du jour Éric Vuillard, 2017 Edicions 62, 144 pàgines   Alemanya, 1938. El nazisme ha decidit emprendre l’Anschluss, la política d’expansió territorial que acabarà per ser la causa de la II Guerra Mundial. El seu primer objectiu és l’annexió d’Àustria, i per tal d’aconseguir-ho, Hitler i els capitosts nazis recorren tot un seguit d’estratègies que no tenen gaire a veure en el que ens ve al cap quan pensam en la diplomàcia. La narració ens mostra aquest procés i algunes de les seves conseqüències.  L’ordre del dia,  guanyadora del premi Goncourt de 2017, és una novel·la singular. En primer lloc perquè té més a veure amb un assaig que amb una narració, i en segon perquè posa el focus en la història darrere la Història. Ens explica com es gesta la incorporació d’Àustria amb els amenaces del Führer al canceller austríac Schuschnigg; com von Ribbentropp s’aprofita de l’exagerada cortesia britànica per fer perdre a Chamberlain unes hores importants quan com...

"The lady from Zagreb", Philip Kerr

The lady from Zagreb Philip Kerr, 2015 Quercus, 432 pàgines Berlín, 1943. Després de la seva estada a Ucraïna per tal de mirar de resoldre sobre els assassinats d'oficials polonesos comesos al bosc de Katyn, Bernie Gunther rep un nou encàrrec de mans de Joseph Goebbels. Ha d'anar a Iugoslàvia per mirar de trobar el pare de Dalia Dresner, estrella emergent de la UFA i a qui el "Mahatma Propagandi" pretén convertir en la seva amant. Després de conèixer la rutilant estrella i deixar-se seduir, Gunther haurà d'afrontar un periple que podem comparar, si fa no fa, amb un descens als inferns. A Iugoslàvia es trobava immers en la criminal tasca de neteja de ètnica per part dels croates de la Ustase contra la població sèrbia i haurà de visitar un dels llocs més ignominiosos que hagin existit mai: el camp de Jasenovac, on els croates es dediquin a l'aniquilació d'infants, dones i homes amb uns nivells de sadisme inimaginables. Per si això fos poc, en la part qu...

“El lugar más feliz del mundo”, David Jiménez

El lugar más feliz del mundo  David Jiménez, 2013 Kailas, 228 pàgines  David Jiménez és corresponsal de premsa escrita a l'Àsia des de fa dècades, i en aquesta obra fa un recull de llocs, situacions i realitats amb les que s'ha trobat al llarg de tots aquests anys de feina. D'aquesta manera, posa el focus en realitats conegudes pel gran públic, com puguin ser les revoltes populars sufocades amb violència a Cambodja o Tailàndia, i d'altres de poc coneguts, com els presidis que acullen pederastes occidentals a les Filipines o Cambodja. En tots els casos el que trobam és una mirada personal sobre realitats molt diverses i sovint dures sobre les que el reporter experimentat reflexiona des del seu pragmatisme no mancat de sentiments. És un intent de fer-nos posar la mirada en aquelles coses que normalment se'ns oculten i parlar de situacions que ens resulten tretes totalment de la irrealitat: el món paral·lel de Corea del Nord, la "Jungla Blanca" de Pap...

"La forma de l'aigua", Andrea Camilleri

La forma dell'acqua Andrea Camilleri, 1994 Traducció al català de Xavier Riu Camps Edicions 62, 160 pàgines Un dels polítics més rellevants de Sicília apareix mort en el racó de més mala reputació de Vigata, lloc habitual de prostitució de tota casta. Totes les autoritats de la regió de Montelusa i gairebé de l'estat volen que la investigació es tanqui sense fer gaire soroll, atès que no hi ha indicis que la mort s'hagi produït de forma violenta. Però Salvo Montalbano no ho veu clar, pensa que hi ha quelcom que no acaba de quadrar i comença una investigació contra rellotge per mirar d'esbrinar si la seva intuïció l'engana o té raó. I com no podia ser d’altra manera, sí que hi ha gat amagat. La forma de l’aigua suposà el debut literari d’un dels personatges més carismàtics de la literatura de crim i misteri de l’època actual, Salvo Montalbano. És una novel·la de poca extensió que es pot llegir d’una tirada i que destaca per la seva linealitat i per com...

“Todo lo que tengo lo llevo conmigo”, Herta Müller

Atemschaukel Herta Müller, 2009 Traducció al castellà de Rosa Pilar Blanco Siruela, 270 pàgines  Al final de la Segona Guerra Mundial, quan Romania ja ha trencat amb els nazis i s'ha posat del costat dels aliats i un cop alliberada per l'exèrcit roig, els soviètics exigeixen que tots els ciutadans romanesos de la minoria alemanya del país en edat de treballar vagin a l'URSS per compensar amb la seva feina l'agressió de Hitler. Un dels malaurats que es veurà dins un vagó de bestiar camí d'un punt imprecís de la Unió Soviètica és Leopold Auberg, de tan sols 17 anys. La narració que es desenvolupa a partir d'aquesta moment ens mostra la quotidianitat de la seva vida al camp, marcada essencialment per la fam patida en la major part del seu llarg captiveri. Amb una mirada rotundament analítica i a la vegada poètica, el jove Leopold descriu totes les petites coses que composaven el seu dia a dia al camp amb un to que de per moments sembla innocent. Així, des...