Fleet, 337 pàgines
Ambientada en tres moments entre finals de la dècada dels 50 i principis de la dècada dels 60, Harlem Shuffle explora el transitar de Raymond Carney entre la legalitat i la il·legalitat. Carney ha aconseguit tenir èxit en la vida a pesar de la seva difícil infància, fill d'un pinxo de Harlem al qual veia de forma molt esporàdica. Ha aconseguit fer-se amb una botiga de mobles i de mica en mica consolidar-se com un empresari ben considerat del carrer 125. Tanmateix, les seves arrels en el món del crim el porten a mercadejar amb béns robats, en part com a favor al seu cosí Freddie i en part com una forma més directa d'aconseguir els recursos necessaris per sostenir la seva família. A causa d'aquestes activitats, acabarà implicat en alguns robatoris sonats, situacions de les que sortirà gràcies a la seva astúcia i a l'ajuda que aconseguirà de Pepper, un dels antics companys del seu pare.
Aquesta novel·la, ambientada en una època convulsa dels Estats Units i en un barri conflictiu com era el Harlem de l'època, desenvolupa una història de gàngsters una mica sui generis protagonitzada per un home corrent, per un d'aquells self-made men que tant agraden a l'altra costat de l'Atlàntic. L'argument abraça tres moments (1959, 1961 i 1964) i en cada un d'ells es desenvolupa un acte criminal amb la intervenció de Carney: el robatori a l'Hotel Theresa, la venjança contra un dels pilars de la comunitat i la gestió d'un botí aconseguit pel seu cosí Freddie. els punts d'interès de la novel·la resideixen en el retrat que es fa dels baixos fons de Harlem i, sens dubte, la qüestió racial, perceptible en qúestions com l'existència de botigues per blancs i per negres, la reticència de certs distribuidors a vendre els seus productes en botigues regentades per negres, els disturbis causats pels excessos policials contra la població negra i la sospita que sempre s'extén sobre la població de color. En aquest sentit, m'ha resultat sorprenent l'ús de la paraula negro per referir-se als negocis i activitats regentades per la població afroamericana.
En conjunt, resulta una obra una mica decebedora. Per una banda, després de llegir El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, crec que a aquesta novel·la li falta intensitat narrativa, i tampoc s'hi troba, o si més no de forma evident, una reivindicació social sobre la història de la població afroamericana que sí era present en les obres esmentades. A part d'això, com a novel·la negra tampoc acaba de reeixir, més que res pel fet de presentar tres situacions diferents que no acaben d'estar lligades més enllà de les referències que es van fent del passat i del personatge de Pepper, que sí és present en les tres relats. És una novel·la ben escrita, però li falta qualque cosa que la faci més atractiva.
Comentaris