Passa al contingut principal

"Harlem Shuffle", Colson Whitehead

Harlem Shuffle
Colson Whitehead, 2021
Fleet, 337 pàgines

Ambientada en tres moments entre finals de la dècada dels 50 i principis de la dècada dels 60, Harlem Shuffle explora el transitar de Raymond Carney entre la legalitat i la il·legalitat. Carney ha aconseguit tenir èxit en la vida a pesar de la seva difícil infància, fill d'un pinxo de Harlem al qual veia de forma molt esporàdica. Ha aconseguit fer-se amb una botiga de mobles i de mica en mica consolidar-se com un empresari ben considerat del carrer 125. Tanmateix, les seves arrels en el món del crim el porten a mercadejar amb béns robats, en part com a favor al seu cosí Freddie i en part com una forma més directa d'aconseguir els recursos necessaris per sostenir la seva família. A causa d'aquestes activitats, acabarà implicat en alguns robatoris sonats, situacions de les que sortirà gràcies a la seva astúcia i a l'ajuda que aconseguirà de Pepper, un dels antics companys del seu pare.

Aquesta novel·la, ambientada en una època convulsa dels Estats Units i en un barri conflictiu com era el Harlem de l'època, desenvolupa una història de gàngsters una mica sui generis protagonitzada per un home corrent, per un d'aquells self-made men que tant agraden a l'altra costat de l'Atlàntic. L'argument abraça tres moments (1959, 1961 i 1964) i en cada un d'ells es desenvolupa un acte criminal amb la intervenció de Carney: el robatori a l'Hotel Theresa, la venjança contra un dels pilars de la comunitat i la gestió d'un botí aconseguit pel seu cosí Freddie. els punts d'interès de la novel·la resideixen en el retrat que es fa dels baixos fons de Harlem i, sens dubte, la qüestió racial, perceptible en qúestions com l'existència de botigues per blancs i per negres, la reticència de certs distribuidors a vendre els seus productes en botigues regentades per negres, els disturbis causats pels excessos policials contra la població negra i la sospita que sempre s'extén sobre la població de color. En aquest sentit, m'ha resultat sorprenent l'ús de la paraula negro per referir-se als negocis i activitats regentades per la població afroamericana.

En conjunt, resulta una obra una mica decebedora. Per una banda, després de llegir El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, crec que a aquesta novel·la li falta intensitat narrativa, i tampoc s'hi troba, o si més no de forma evident, una reivindicació social sobre la història de la població afroamericana que sí era present en les obres esmentades. A part d'això, com a novel·la negra tampoc acaba de reeixir, més que res pel fet de presentar tres situacions diferents que no acaben d'estar lligades més enllà de les referències que es van fent del passat i del personatge de Pepper, que sí és present en les tres relats. És una novel·la ben escrita, però li falta qualque cosa que la faci més atractiva.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...