Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)
L'objectiu primari d'aquestes instal·lacions era la repressió política i el càstig d'aquelles persones que o bé havien desenvolupat alguna activitat política durant la II República, o bé eren reclutes a qui a fortuna havia deixat a fer el servei militar en el camp republicà o bé d'aquells que no podien acreditar de forma suficient la seva adhesió al Nuevo Estado. Secundàriment, aquesta mà d'obra esclava, esclava perquè feia feina amb independència de la seva voluntat, serví per emprendre una programa constructiu orientat, en primer terme, a crear una infraestructura viària entre l'interior de l'illa i les zones costaneres, que fins a aquell moment eren zones de poc valor econòmic i per això estaven mal comunicades. En esclatar la Segona Guerra Mundial, també es va emprendre la construcció de nius de metralladora per defensar la costa de Mallorca en cas d'invasió aliada.
Maria Eugènia Jaume Esteva
Documenta Balear, 153 pàgines
Maria Eugènia Jaume documenta en aquest bon treball d'investigació una realitat poc coneguda de l'època de la guerra civil i la postguerra, com és l'existència de camps de concentració per a presoners republicans que foren emprats com a mà d'obra esclava. En el cas de Mallorca, l'autora documenta una vintena llarga d'aquests camps de concentració, situats majoritàriament en llocs propers a la costa atesa la naturalesa del treball que desenvolupaven els presos.
En la major part dels casos les condicions de vida eren molt precàries, amb mancances evidents en higiene, alimentació i allotjament. Alguns casos són especialment durs, com el del camp d'Albercutx, a Pollença, a causa de les baixes temperatures hivernals, o el de Son Amoixa, per l'escassetat del menjar que portà als presos a desenterrar una vaca morta de feia dies, bullir-ne la carn i menjar-se-la. Amb tot, el tracte que rebien els presoners, en la majoria dels casos era qualificat de correcte (és a dir, sense maltractaments excessius), si bé hi va excepcions com la d'un pres al campament d'Artà que va ser apallissat fins a la mort o alguns casos de suïcidis ateses les pèssimes condicions vitals.
Aquesta obra és una obra valuosa en rescatar documentació inèdita en relació als nombrosos camps de concentració que es varen organitzar arreu de la geografia mallorquina i també sobre els nius de metralladora que trobam per les costes encara avui en dia. Amb tot, he enyorat que es fes una mica més d'incís en la dimensió humana d'aquestes activitat repressives, una major profusió de testimonis com el de Gabriel Riera Sorell per exemple. Per altra banda, s'ha de dir que hi ha nombroses errates que caldria corregir per futures edicions.
Comentaris