Passa al contingut principal

"Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)", Maria Eugènia Jaume Esteva

Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)
Maria Eugènia Jaume Esteva
Documenta Balear, 153 pàgines 

Maria Eugènia Jaume documenta en aquest bon treball d'investigació una realitat poc coneguda de l'època de la guerra civil i la postguerra, com és l'existència de camps de concentració per a presoners republicans que foren emprats com a mà d'obra esclava. En el cas de Mallorca, l'autora documenta una vintena llarga d'aquests camps de concentració, situats majoritàriament en llocs propers a la costa atesa la naturalesa del treball que desenvolupaven els presos.

En la major part dels casos les condicions de vida eren molt precàries, amb mancances evidents en higiene, alimentació i allotjament. Alguns casos són especialment durs, com el del camp d'Albercutx, a Pollença, a causa de les baixes temperatures hivernals, o el de Son Amoixa, per l'escassetat del menjar que portà als presos a desenterrar una vaca morta de feia dies, bullir-ne la carn i menjar-se-la. Amb tot, el tracte que rebien els presoners, en la majoria dels casos era qualificat de correcte (és a dir, sense maltractaments excessius), si bé hi va excepcions com la d'un pres al campament d'Artà que va ser apallissat fins a la mort o alguns casos de suïcidis ateses les pèssimes condicions vitals. 

L'objectiu primari d'aquestes instal·lacions era la repressió política i el càstig d'aquelles persones que o bé havien desenvolupat alguna activitat política durant la II República, o bé eren reclutes a qui a fortuna havia deixat a fer el servei militar en el camp republicà o bé d'aquells que no podien acreditar de forma suficient la seva adhesió al Nuevo Estado. Secundàriment, aquesta mà d'obra esclava, esclava perquè feia feina amb independència de la seva voluntat, serví per emprendre una programa constructiu orientat, en primer terme, a crear una infraestructura viària entre l'interior de l'illa i les zones costaneres, que fins a aquell moment eren zones de poc valor econòmic i per això estaven mal comunicades. En esclatar la Segona Guerra Mundial, també es va emprendre la construcció de nius de metralladora per defensar la costa de Mallorca  en cas d'invasió aliada.

Aquesta obra és una obra valuosa en rescatar documentació inèdita en relació als nombrosos camps de concentració que es varen organitzar arreu de la geografia mallorquina i també sobre els nius de metralladora que trobam per les costes encara avui en dia. Amb tot, he enyorat que es fes una mica més d'incís en la dimensió humana d'aquestes activitat repressives, una major profusió de testimonis com el de Gabriel Riera Sorell per exemple. Per altra banda, s'ha de dir que hi ha nombroses errates que caldria corregir per futures edicions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"El federal", Sebastià Alzamora

El federal Sebàstià Alzamora, 2024 Proa, 264 pàgines Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal. En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com  El foc de la Bisbal . L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part na...

"El silenci i la ràbia", Pierre Lemaitre

Le silence et la colère Pierre Lemaitre, 2023 Traducció d'Albert Pejó Bromera, 552 pàgines 1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat. En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacion...

"La península de las casas vacías", David Uclés

La península de las casas vacías David Uclés, 2024 Siruela, 700 pàgines La família d'Odisto Ardolento es veu abocada a la voràgine destructiva que suposa la guerra civil del 36 que seguí el fracassat cop d'estat de Mola i companyia. A partir de la seva pròpia experiència, forçat a l'exili per una qüestió de venjances personals, i de la seva família, tant al seu poble (Jándula, nom fictici de Quesada, a Jaén) com al llarg de la geografia espanyola, l'autor ens compon un fresc, una visió coral dels desastres de la guerra. Aclamada per la crítica i per bona part dels lectors, premiada en diversos certàmens, La península de las casas vacías ha gaudit d'un èxit i reconeixement sense precedents en les èpoques recents de la literatura espanyola. Se la considera, fins i tot, l'obra definitiva sobre la guerra civil de 1936, si fa no fa un Guerra i pau ibèric. El plantejament de la novel·la és molt ambiciós, atès que ens vol oferir una visió de conjunt del conflicte, de...