Passa al contingut principal

"Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)", Maria Eugènia Jaume Esteva

Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942)
Maria Eugènia Jaume Esteva
Documenta Balear, 153 pàgines 

Maria Eugènia Jaume documenta en aquest bon treball d'investigació una realitat poc coneguda de l'època de la guerra civil i la postguerra, com és l'existència de camps de concentració per a presoners republicans que foren emprats com a mà d'obra esclava. En el cas de Mallorca, l'autora documenta una vintena llarga d'aquests camps de concentració, situats majoritàriament en llocs propers a la costa atesa la naturalesa del treball que desenvolupaven els presos.

En la major part dels casos les condicions de vida eren molt precàries, amb mancances evidents en higiene, alimentació i allotjament. Alguns casos són especialment durs, com el del camp d'Albercutx, a Pollença, a causa de les baixes temperatures hivernals, o el de Son Amoixa, per l'escassetat del menjar que portà als presos a desenterrar una vaca morta de feia dies, bullir-ne la carn i menjar-se-la. Amb tot, el tracte que rebien els presoners, en la majoria dels casos era qualificat de correcte (és a dir, sense maltractaments excessius), si bé hi va excepcions com la d'un pres al campament d'Artà que va ser apallissat fins a la mort o alguns casos de suïcidis ateses les pèssimes condicions vitals. 

L'objectiu primari d'aquestes instal·lacions era la repressió política i el càstig d'aquelles persones que o bé havien desenvolupat alguna activitat política durant la II República, o bé eren reclutes a qui a fortuna havia deixat a fer el servei militar en el camp republicà o bé d'aquells que no podien acreditar de forma suficient la seva adhesió al Nuevo Estado. Secundàriment, aquesta mà d'obra esclava, esclava perquè feia feina amb independència de la seva voluntat, serví per emprendre una programa constructiu orientat, en primer terme, a crear una infraestructura viària entre l'interior de l'illa i les zones costaneres, que fins a aquell moment eren zones de poc valor econòmic i per això estaven mal comunicades. En esclatar la Segona Guerra Mundial, també es va emprendre la construcció de nius de metralladora per defensar la costa de Mallorca  en cas d'invasió aliada.

Aquesta obra és una obra valuosa en rescatar documentació inèdita en relació als nombrosos camps de concentració que es varen organitzar arreu de la geografia mallorquina i també sobre els nius de metralladora que trobam per les costes encara avui en dia. Amb tot, he enyorat que es fes una mica més d'incís en la dimensió humana d'aquestes activitat repressives, una major profusió de testimonis com el de Gabriel Riera Sorell per exemple. Per altra banda, s'ha de dir que hi ha nombroses errates que caldria corregir per futures edicions.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"La tomba de les llumenetes" - "Algues americanes", Akiyuki Nosaka

Hotaru no haja - Amerika hijiki Akiyuki Nosaka, 1967 - 1968 (respectivament) Traducció del japonés de Lourdes Porta i Junichi Matsuura Quaderns Crema, 139 pàgines La tomba de les llumenetes Dos germans, Seita i la petita Setsuo, es converteixen en orfes després d'un atac aeri de l'aviació nord-americana. Inicialment són acollits per una familiar de la seva mare, però de mica en mica la convivència en va deteriorant fins al punt que decideixen establir-se pel seu compte. Aquesta decisió, enmig de l'enfonsament de l'imperi japonès al final de la Segona Guerra Mundial els abocarà a una vida de misèria, fam i privacions amb un resultat absolutament tràgic. La tomba de les llumenetes és una novel·la breu que recull l'experiència vital d'Akiyuki Nosaka en la seva joventut en el context de la SGM. És una narració breu, que empra un llenguatge precís i força despulllat per desenvolupar una narració absolutament devastadora, que il·lustra com molt poques el que és una g...