"Luces de bohemia", Ramón María del Valle-Inclán

Luces de bohemia
Ramón María del Valle-Inclán
Edició digital de la Biblioteca Nacional de España, 107 pàgines

Máximo Estrella, conegut per Max Estrella (o per Mala Estrella) és un literat en hores baixes al que acompanyam en el que serà la seva darrera nit entre els vius. En el seu periple per la nit madrilenya, es topa amb una galeria de personatges que composen el que es podria anomenar la cara B de la societat, un grapat d'individus que en la seva majoria viuen als marges de la societat, trampejant tant com poden per no caure víctimes de la inanició ni de la indiferència.

Luces de bohemia és una de les obres més representatives de Valle-Inclán i la més sifnificada dins el gènere de l'esperpent, que l'autor conrà amb la idea de parlar de l'Espanya tràgica, deformada, excessiva, incapaç d'oferir-se una visió ponderada de si mateixa. És una obra teatral que consta de dotze escenes, editada per entregar a la segona meitat de 1920 i amb edició definitiva que data de 1924. En cada una de les escenes Max Estrella, acompanyat sempre per Don Latino de Hispalis, a qui no dubte en qualificar com el seu gos, coneix diferents cares de l'esperpent que és Espanya: els representants de les forces de l'ordre xulescos i violents amb el feble; un anarquista que no troba altra forma de resoldre el problema social que no sigui la total destrucció de Barcelona; prostitutes que intenten enganyar per menjar; estafadors de diversa natura; una mare que plora la mort del seu infantó mentre els botiguers es lamenten de la destrucció del seu aparador; etc. En una altra de les escenes, mentre Max es troba tancat als calabossos, assistim a un exercici de servilisme de la premsa, una mostra de l'Espanya de l'esperpent.

Valle-Inclán fa amb aquesta obra un retrat grotesc de la societat espanyola de principis de la dècada de 1920, en el qual no hi ha lloc per la bonhomia ni per l'honestedat, on tothom troba el defecte aliè però no corregeix el propi, on la principal preocupació és viure avui sense pensar en demà. És una lectura entretinguda de la qual se'n poden fer lectures a distints nivells: social, polític, intel·lectual... La narració dels fets oscil·la entre la hilaritat d'algunes escenes -com l'arribada de Max al ministeri de Governació- i la feridora cruesa d'altres -els esfereïdors crits de la mare amb l'infant mort. El llenguatge és precís i planer, del qual en resulta una lectura amena.