Passa al contingut principal

"El gabinete de los ocultistas", Armin Öhri

Der Bund der Okkultisten
Armin Öhri, 2014
Traducció de l'alemany al castellà de Elisa Martínez Salazar
Impedimenta, 240 pàgines

La nit de cap d'any de 1865, Julius Bentheim i Albrecht Krosick assisteixen a una celebració especial als afores de Bückow. Al final de la vetllada, organitzada pel baró von Falkenhayn i durant la qual s'ha celebrat una sessió d'espiritisme, es produeix una tràgica mort, aparentment accidental. De tornada a Berlín, alguns dels assistents a la vetllada moren en estranyes circumstàncies, fet que empeny els joves estudiants de dret a intentar aclarir aquestes morts a la vegada que intenten invalidar la idea que hi hagi res de sobrenatural en relació amb les morts amb la creació d'un gabinet d'ocultistes. Paral·lelament, intenten determinar el parador de Filine, a qui el seu pare ha fet desaparèixer sense deixar rastre per allunyar-la de Julius.

En aquesta segona entrega de la sèrie protagonitzada per Bentheim i Krosick, en realitat una continuació de la primera per molt que es pugui llegir de forma independent, ens tornam a passejar pel Berlín de Bismarck i Guillem I, en un ambient marcat pel procés de creació d'Alemanya que han emprès els dos personatges. L'ambientació és possiblement el punt fort d'aquesta obra de marcat caràcter decimonònic, hereva dels grans mestres com Poe o Doyle. Amb tot, el desenvolupament de l'argument no acaba de ser del tot reeixit, atès que presenta algunes ocultacions del procés d'investigació al lector que més que afegir misteri resulten desconcertants.

És una novel·la correcta, el punt fort de la qual és l'ambientació, però que no arriba a l'alçada de la primera entrega.

Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació