Passa al contingut principal

"Memòria d'uns ulls pintats", Lluís Llach

Memòria d'uns ulls pintats
Lluís Llach, 2012
Empúries, 348 pàgines

El 1920, quatre joves, dues nines, Joana i Mireia, i dos nins, Germinal i David, neixen a la Barceloneta. A través dels records d'un d'ells, Germinal, coneixem la seva vida, una vida marcada per la joia de viure a pesar de l'extrema humilitat de les seves famílies. En una època plena de convulsions polítiques i d'esperances, de mica en mica neix un amor inesperat i en el fons incomprensible per ells mateixos entre Germinal i David, un amor que haurà d'afrontar la dura experiència de la guerra civil i les seves immenses destruccions.

Memòria d'uns ulls pintats és un novel·la que retrata una història d'amor entre dos adolescents que es veuren abocats de cop a la tragèdia de la guerra. És una història narrada de forma delicada i tendra, una història que es va perfilant lentament al llarg del desenvolupament de la novel·la. Aquesta preciosa història d'amor s'insereix en una època extremadament complexa, com són els anys 20 i 30. Observam com la classe obrera es mobilitza per aconseguir una millora de les seves condicions de vida, molt especialment durant l'època de la II República, i com es llancen amb determinació a defensar la república del cop d'estat reaccionari. De totes formes, el retrats més impactant és el dels efectes dels bombardejos sobre la ciutat, amb les víctimes sota les runes, les corredisses cap als refugis, la destrucció, els incendis...  Tampoc queda enrera la cruesa amb la que es narra l'episodi de la batalla de l'Ebre tristament protagonitzada per la quinta del biberó.

Però més enllà de la guerra, aquesta novel·la excel·leix en el retrat que fa del barri de la Barceloneta i de la seva gent, dels seus referents com ara el poeta Salvat-Papasseit o la innovadora Escola del Mar. Retrata una gent humil, amb consciència política i amb un gran consideració pel coneixement. Ens mostra la forma de vida de joves i adults, les jornades de feina a canvi de sous que permetien únicament la subsistència i la duresa de la vida, en especiel durant els hiverns freds i humits.

És aquesta una novel·la que guanya interès i intensitat amb el passar de les pàgines, que retrata d'una manera molt serena distitnts aspectes de la guerra civil i per damunt de tot una història d'amor construïda a foc lent, un amor pur que ha d'enfrontar-se a obstacles personals, socials i polítics. En definitiva, una novel·la molt recomanable. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...

"36", Jerónimo Tristante

36 Jerónimo Tristante Algaida, 383 pàgines Juan Antonio Tornell és tinent d'un dels cossos policials republicans al principi de la guerra civil del 36. Treballa per les milícies de rereguarda, i rep l'encàrrec d'investigar la desaparició del fotògraf britànic Kenneth Lee. La investigació el portarà a explorar un Madrid caòtic, a punt de caure en mans de les forces nacionals i convertit en un niu d'intrigues i espionatges creuats. Enmig d'aquest sense sentit, aconseguirà esclarir que el que l'hi ha passat a Lee té a veure amb un dels episodis més negres de la guerra civil a Madrid. Aquesta novel·la presenta el Madrid dels primers mesos de la guerra civil, quan semblava que la victòria de les forces nacionals seria qüestió de mesos, i de fet, les tropes nacionals estaven a punt d'entrar a la capital i els combats es lliuraren a la ciutat universitària. El que ens presenta Tristante és una investigació policial que ha de superar nombrosos obstacles, imposats de...