dimarts, 18 de novembre de 2014

"El violí d'Auschwitz", Maria Àngels Anglada

El violí d'Auschwitz
Maria Àngels Anglada, 1994
Columna jove, 127 pàgines

Daniel, un jove lutier internat en un camp de concentració nazi durant la segona guerra mundial, rep un encàrrec enverinat de part del comandant del camp: fer un violí de so excel·lent. Enmig dels patiments que li causa la seva condició de presoner, privat de menjar, amb una alimentació molt deficient i sotmès a tot tipus de maltractes per part del personal del lager, Daniel intentarà dur a terme el seu encàrrec, sota l'amenaça de deixar-hi la vida.

El violí d'Auschwitz és una novel·la breu que permet un acostament al fet dels camps de concentració i de la duresa de les condicions de vida que s'hi patien per part del públic adolescent, destinatari principal de l'obra de Maria Àngels Anglada. Analitzant l'obra des d'aquesta perspectiva, hem de dir que és una obra que transmet de manera adequada les circumstàncies vitals que es donaven en aquest tipus d'instal·lacions, i que no estalvia, tot i que tampoc s'hi estén, referències a les pallisses, la crueltat extrema del personal i l'arbitrarietat que regia en aquests camps. Tampoc amaga aspectes especialment cruels com l'experimentació amb éssers humans que portaven a terme els metges nazis. Ofereix, per tant, un panorama complet de la realitat dels camps de concentració sense defugir una història personal que transmet una certa esperança en aquest vertader infern a la terra. Pel que fa a l'estructura de l'obra, el fet d'emmarcar els fets del camp amb referències a l'actualitat és un aspecte que acaba de travar l'obra. Menció especial mereix que cada capítol estigui encapçalat per la transcripció de documents de l'època, que demostren la inhumanitat a la que arribaren els nazis en el seu "processament" dels presoners nazis.

En definitiva, pens que és una obra que si bé es pot quedar curta per un lector adult o una mica coneixedor del tema, és molt adequada per al públic al qual va dirigida, i ofereix una visió equilibrada i justa del tema, sense les omissions que s'observen en altres obres dirigides al mateix públic, com El noi del pijama de ratlles

dimarts, 4 de novembre de 2014

"Calle de las tiendas oscuras", Patrick Modiano

Rue des boutiques obscures
Patrick Modiano, 1978
Traducció de María Teresa Gallego Urrutia
Anagrama, 240 pàgines

Guy Roland no sap qui és. Ha treballat un temps com a investigador privat en l'agència del comte von Hutte, i quan aquest decideix jubilar-se i establir-se a Niça, decideix intentar esbrinar, redescobrir qui és ell en realitat. A partir de persones que el van conèixer en un moment o altra de la seva vida i enmig d'una espiral d'esperances i decepcions, Roland comença a recuperar fragments de la seva vida, que de mica en mica l'ajuden a situar-se de nou en el món, encara que amb l'estranya sensació de contemplar la seva vida com qui contempla una vida aliena, fins que tota la informació el porta a recuperar alguns records i a situar-se en l'època en que tota la seva existència es va capgirar, durant l'ocupació nazi de França en la Segona Guerra Mundial.

Aquesta és una novel·la que ens parla de la fragilitat de la nostra existència. Planteja el fet de convertir-nos en uns desconeguts per a nosaltres mateixos i de l'escàs rastre que deixam una vegada que deixam de tenir un nom. Com si mai haguéssim existit, com si contemplar el nostre passat ens reportàs imatges d'un ésser amb qui compartim la closca però no l'interior. També és la història d'una reconstrucció del propi passat a partir de peces soltes. Aquesta sensació de discontinuïtat és la que ens vol transmetre l'autor a partir d'una estructura que mescla  episodis llargs amb breus referències documentals, records que flueixen a partir de les informacions conegudes i històries que el protagonista viu com si no parlassin de la seva vida sinó de la d'un estrany. Així, aquesta novel·la resulta d'una lectura fàcil però discontinua, no s'acaba d'agafar mai embranzida de la mateixa manera que el protagonista no acaba de trobar les peces de la seva existència.

Patrick Modiano (1945), premi Nobel de literatura 2014, és un dels autors francesos més destacats de la segona meitat del segle XX, guanyador entre altres distincions del prestigiós premi Goncourt amb l'obra que ens ocupa. Un dels aspectes que més el caracteritzen és la seva constant referència a l'època de l'ocupació nazi de França, com és el cas de la novel·la que ens ocupa.