dimarts, 13 de juliol de 2010

"Chechenia. Año III", Jonathan Littell

"Tchétchénie, An III"
Jonathan Littell
RBA, 120 pàgines

Hi ha moltes formes de guanyar una guerra. Possiblement una de les més curioses és la que han aplicat els russos a Txetxènia. Després de les dues guerres que es succeiren als anys 90, i comprovada la impossibilitat de derrotar de forma completa als independentistes islàmics, el govern Putin va optar per unir-se a l'enemic. El que ens conta l'autor de Les Benignes és de quina manera estan les coses a la Txetxènia pacificada sota el govern de Ramzan Kadírov. I la realitat que ens mostra té dues cares; per una banda, l'autor té la sensació que les coses han millorat notablement en tots els àmbits d'ençà de la guerra (quan ell era cooperant al territori), però per altra té la sensació que els règim de Moscou i el de Grozni han amagat els problemes sota l'estora.



I és aquesta estora la que intenta alçar Littell, per assenyalar alguns dels greus problemes que encara persegueixen aquesta zona, en el tercer anys de govern de Kadírov fill, d'aquí el títol. Així, destaca el procés d'islamització de la societat txetxena, amb la generalització dels seus símbols externs, fet que sobretot afecta les dones, obligades a portar el vel als edificis públics. També destaca el problema de la corrupció, fent especial esment al poder omnímode de Kadírov i la seva xarxa clientelar, amagat sobre una aparença de paternalisme benefactor.

Tanmateix, l'aspecte que més es destaca és la qüestió dels drets humans. Continuen les desaparicions, les pallisses i els assassinats, molt més moderats i selectius que anys enrera, però igual de preocupants, fins arribar a casos especialment destacables com el de la periodista Anna Politovskaya i la cooperant de l'ONG russa memorial Natalia Estemírova.

En definitiva, Littell fa una mirada a Txetxènia més enllà de les aparences per constatar com el règim rus cedeix en molts punts contra els que havia lluitat per de mantenir l'aparença de normalitat, la pau i la pertinença del territori a la mare Rússia.

Un llibre interessant per qui pugui tenir interès en el tema (he de dir que m'hi vaig acostar més per l'autor que pel tema). Per mi un 3 sobre 5.

divendres, 28 de maig de 2010

"Israel, el somni i la tragèdia", Joan B. Culla

Israel, el somni i la tragèdia
Joan B. Culla, 2004
La Campana, 632 pàgines

Sovint ens resulta molt fàcil prendre una determinada posició ideològica amb la més absoluta facilitat - i frivolitat- només per la impressió que ens fan les notícies al respecte que els mitjans ens fan arribar. Òbviament, en fer-ho caldria assumir que des del nostre coneixement limitat quedam a mercè de la parcialitat de les nostres fonts. Uns dels temes actuals que amb més freqüència és objecte d'aquesta presa de posicions és el conflicte àraboisraelià, i normalment hom es posiciona en favor dels "desvalguts" palestins i en contra dels "pèrfids" israelians, tot considerant-los colonialistes, genocides, assassins i fins i tot paradoxalment de nazis.

Doncs bé, aquesta era la meva posició fins a la lectura del llibre del que parlo avui. No és que s'hagi capgirat, però sí que s'ha vist matisada. I és que aquesta història de l'estat d'Israel ens mostra la trajectòria dels treballs fets des de la dècada de 1880 per a crear una llar nacional jueva i el sorgiment del sionisme, fins a 2004.

La realitat és que observar l'esforç comú dels jueus europeus per trobar un lloc al món ens permet valorar-los de forma molt més positiva que de la forma que ho veim avui. Cal dir que a partir dels mínims reductes de jueus que havien romàs a Terra Santa i que vivien de la caritat del judaisme mundial, es desenvolupa una progressiva ocupació de terres (comprant-les, de forma legal) i de modernització econòmica que de mica en mica consolida la comunitat i la posa, des del punt de vista econòmic i organització, per sobre d'una comunitat àrab ancorada en el passat. És un procés cap a la creació de l'estat jueu que posa de manifest la capacitat de treball com a comunitat dels jueus i la incapacitat dels àrabs de posar-se d'acord i d'adoptar un posicionament mínimament pragmàtic.


També és interessat constatar que fins a la dècada dels 80 el conflicte és de caire internacional, d'Israel contra Egipte, Síria, Jordània, Egipte, Líban, Iraq... i que no és fins a l'inici de la intifada (1987) que esdevé un conflicte intern i el terrorisme cobra importància. De la mateixa manera, l'espiral infernal d'atemptats indiscriminats i represàlies desmesurades que encara avui es produeix, és producte de la segona intifada, del segle XXI.

Resumint, és un llibre que fa un estat de la qüestió sobre l'estat d'Israel i que ens permet matisar algunes idees que teníem abans i valorar en la seva justa mesura algunes de les afirmacions que es repeteixen per part dels palestins, com la referent als refugiats o a què els israelians han provocat totes les guerres a la zona.

Recomanat per fer-se una idea de l'origen de l'estat modern d'Israel i de les característiques del conflicte de Palestina.

dijous, 20 de maig de 2010

"L'informe de Brodeck", Philippe Claudel

"Le rapport de Brodeck" 
Philippe Claudel
La Magrana. 303 pàgines

Aquesta novel·la constitueix una deliciosa anàlisi dels mecanismes que ha guiat la bogeria del segle XX, el segle dels genocidis. Encara que tenim més present el genocidi jueu, la veritat és que n'hi ha hagut d'altres com l'armeni perpetrat per Turquia, el soviètic comès contra adversaris polítics, el cambodjà comès pel Pol Pot o el de l'exIugoslàvia.

Dit això, cal explicar una mica com ho fa. La història és relativament senzilla d'explicar: Brodeck rep l'encàrrec del poble de fer un informe per explicar l'assassinat col·lectiu d'un estranger, en el que ell és l'únic que no ha participat. A partir d'aquest macabre encàrrec, es desenvolupen tres línies argumentals, dues sobre el passat i una que evoca el present. La que descriu els fets del present de Brodeck ens mostra tot el procés que fa el personatge per reconstruir la història de l'estranger i els motius del seu assassinat.

D'aquí en surt la narració de l'estada de l'estranger al poble, la seva arribada i com va fent la seva vida, al marge del que es considerava "normal" per part dels habitants del poble. És d'aquesta manera que l'autor explora els mecanismes que porten al naixement de la desconfiança, l'animadversió i l'odi més irracional cap a l'altre, senzillament perquè l'altre és diferent. Un sentiment tan accentuat que porta a un poble a desitjar la mort d'un individu sense ni tan sols coneixer-lo i sense que aquest hagi fet res. D'aquest procés en podem fer un cert paral·lelisme amb el que succeí vers els jueus, els intel·lectuals cambodjans, els bosnis musulmans...

Aquest procés de reconstrucció de la història de l'estranger, de l'altre, fa que Brodeck rememori la seva pròpia història, una història que ens parla d'un poble que és perseguit, d'individus que són declarats culpables pel simple fet d'haver nascut en una condició, de reclusió en un camp d'inhumanitat, del retorn amarg i de les cares que el feien culpable d'haver sobreviscut a l'horror... Inevitable pensar en la dissort dels jueus.

Tot aquest contingut es desenvolupa en un lloc imprecís i en una època indesxifrable, per això deiem que és una novel·la que descriu la bogeria del segle XX, més enllà de centrar-se en un lloc concret. Una novel·la enorme, en definitiva, que s'engoleix com els millors dels (terribles) contes.