dilluns, 10 d’agost de 2015

"La rebel·lió", Joseph Roth

Die Rebellion
Josep Roth, 1924
Traducció de Judit Vilar 
Ensiola, 124 pàgines 

Andreas Pum és el perfecte súbdit de sa majestat imperial: soldat mutilat al front, espera amb pacient resignació sortir de l'hospital militar i que l'estat es preocupi d'ell, que li assigni una llicència pública per un estanc, un quiosquet o qualsevol altra ocupació. Per això, quan se li assigna una llicència com a músic ambulant i un orgue de mà, en sent plenament satisfet i rebutja de pla les actituds de molts dels seus companys que maleeixen el govern i l'ordre establert i clamen per la subversió. A pesar de la seva modesta vida, es mou satisfet per la ciutat amb el seu uniforme i la seva medalla. Fins i tot sembla complir totes les seves expectatives vitals quan es casa amb un vídua de bon veure. Tanmateix, un incident al tramvia i la manca de diligència de les autoritats el portaran a la presó, on viurà una epifania que el convertirà en partidari de la revolució, en ple procés de decadència personal.

La rebel·lió és el retrat d'una època de canvi, de la caiguda de l'imperi Austrohongarès i dels seus efectes sobre la població. També retrata, a partir de les vivències d'un individu comú com és Andreas Pum, la societat de la primera postguerra mundial i sobretot la dissort dels excombatents, que passen de ser herois per l'estat a ser vists com una lacra social, com un recordatori del món que havia estat i d'una època passada. Però per damunt de tot, és un relat d'un canvi personal, de l'evolució del perfecte súbdit que confia en l'emperador, l'estat i les lleis que a través del rebuig de la societat és desenganya i acaba essent partidari de la rebel·lió contra el sistema.

Joseph Roth (1894-1939) és un dels grans escriptors centreeuropeus de la primera meitat del segle XX. Nat a l'imperi Austrohongarès, va quedar marcat per la seva caiguda i per la societat que va sorgir posteriorment, amb l'arribada al poder de dictadures tant a Àustria com a Alemanya. La rebel·lió és una mostra d'aquesta percepció de Roth, en la qual expressa a través d'Andreas Pum el desencís pels canvis patits pel món després de la I Guerra Mundial. Un magnífica novel·la.

dissabte, 8 d’agost de 2015

"Sé lo que estás pensando", John Verdon

Think of a Number
John Verdon, 2010
Traducció de Javier Guerrero
Roca editorial, 432 pàgines

El detectiu d'homicidis David Gurney gaudeix del plàcid retir a les muntanyes Catskills quan un dia el seu company d'estudis Mellery es posa en contacte amb ell perquè ha rebut un seguit de misteriosos anònims amenaçadors. Gurney intenta donar-li una mà i li insisteix sobre la necessitat d'anar a la policia. Quan apareix mort, a Gurney no li queda més opció que implicar-se en la investigació del cas, del que tot apunta que és obra d'un psicòpata, contra els que havia tingut força èxit en els seus temps a homicidis.

Sé lo que estás pensando és una novel·la negra protagonitzada per un detectiu que en part respon als canons clàssics del gènere; no fumadors ni beu ni s'embolica amb dones, però sí que és un personatge intel·ligent i turmentat, en aquest cas per la mort del seu fill. Comparteix la vida amb Madeleine, que no acaba d'acceptar el capteniment del seu espòs respecte les seves obligacions com a policia. La veritat és que resulta un personatge principal una mica  desdibuixat, un tipus intel·ligent i correcte però que en la meva opinió no desprèn el magnetisme d'altres grans clàssics del gènere com Wallander o Gunther.

Aquesta lectura m'ha resultat una mica decebedora, ja que aquesta obra va gaudir de cert èxit internacional, però la veritat és que ha resultat ser una història de detectius més, sense cap valor afegit especialment destacable: un psicòpata descobert per la perspicàcia d'un detectiu. La veritat, hi ha moltes novel·les de detectius millors, en la meva opinió.

dilluns, 3 d’agost de 2015

"España, capital París", Germà Bel

España, capital París 
Germà Bel, 2010
Destino, 339 pàgines 

L'obra de l'economista català Germà Bel tracta una qüestió de vital importància en l'actual funcionament de l'estat espanyol, com és el per què de la política de infraestructures que es segueix per part de l'estat espanyol. La idea que defensa l'autor és que els successius governs s'han esforçat en utilitzar la política de infraestructures per fer d'Espanya un país  cohesionat territorialment, encara que el que realment han desenvolupat és la interconnexió de Madrid amb totes les capitals de província. Per tal de desenvolupar aquesta idea, és fixa en les decisions preses des del segle XVIII per part dels governants en relació a la construcció de la xarxa de carreteres, ferrocarrils i aeroports. D'aquesta forma, és veu que en totes aquestes èpoques la constant ha estat la creació de sistemes de comunicacions que permetessin unir Madrid amb totes les capitals de província. Així, el que s'ha donat es pot resumir com una política de infraestructures de transport de  característiques radials quan la realitat del mercat és transversal. Queda constatat que la lògica econòmica sempre ha tengut un paper secundari respecte els objectius polítics.

L'obra de Germà Bel és molt clara a l'hora de perfilar el fracàs de l'estat de cohesionar-se més enllà del consum d'una ingent quantitat de recursos per fer de Madrid la capital real d'un estat en el qual jugava un paper secundari econòmicament a principis del segle XVIII. A més, aquesta obra també ens permet comprovar com la irracionalitat en la construcció de les infraestructures es manté fins a l'actualitat, com és pot veure amb les línies d'AVE, que es desenvolupen sense considerar-se ni el retorn econòmic ni el social. També ens serveix per comprovar la sistemàtica marginació de moltes zones de l'estat, en especial dels arxipèlags, que per la seva naturalesa geogràfica no es poden connectar amb Madrid per mitjans terrestres i per això són marginats de la despesa pública en aquest apartat.

En resum, aquesta obra em sembla magnífica per fer-nos conscients de la irracionalitat dels governants espanyols i de l'absurditat de la política de comunicacions terrestres que han desenvolupat, que ha servit per potenciar Madrid i ha perjudicat el desenvolupament econòmic general del país.