divendres, 19 de setembre de 2008

"La batalla de Walter Stamm", de Melcior Comes

La batalla de Walter Stamm
Melcior Comes, 2008
Destino, 240 pàgines

Aquesta és la primera novel·la de l'autor pobler que he llegit, i he de dir que m'ha agradat força. El tema és força semblant al de "Les Benignes". Es tracta d'un jove alemany que és enviat a un camp de concentració condemnat per traïció i que acaba en un batalló disciplinari en plena batalla de Stalingrad, el més semblant al l'infern que s'hagi viscut sobre la terra. És un llibre força ben escrit, amb molt de ritme i força cru, ja que l'autor no ens estalvia la descripció de les atrocitats comeses pels dos bàndols ni la crueltat que es va viure en la batalla. Pens que l'autor transmet bé el que vol transmetre, el patiment extrem que els humans experimentaren sota el règim nazi i durant la dura batalla pel domini de l'actual Volgograd, la irracional crueltat dels nazis, la bogeria en que degeneren les guerres, la supèrbia alemanya, l'abnegació soviètica i l'esperpent final que s'esdevé en aquest tipus de circumstàncies.


En la part negativa, crec que a la narració li falta una mica de pausa, ja que en determinats moments es té la sensació que la història fa un bot, que falta alguna cosa, i cap al final del llibre es vol fer un resum de que li passa al protagonista entre 1943 i 1997 (més o manco). Per altra banda, el personatge principal, Walter Stamm, principalment relata el que fa, el que pensa s'exposa molt a pinzellades, fins al punt que m'ha costat fer-me a la idea de quin tipus de persona és. La resta de personatges no acaben d'estar ben definits, pel meu gust, són fruit de les circumstàncies i els manca un poc de vida pròpia. En resum, que pel meu gust li mancaria una mica de desenvolupament, a la història i als personatges.

Itàlia, 15 dies dins la bellesa - 2

Després de Siena, abandonàrem Toscana per partir cap a Umbria. Abans d'arribar al nostre destí, la ruta ens deparà dues visites espectaculars, Arezzo i Cortona. Arezzo destaca per la seva plaça major, la Piazza Grande, un espai inclinat i porticat en un costat amb palaus al seu voltant. La seva visió sembla irreal, un conjunt tan armònic no pot ser de veritat... A més, un tresor artístic que no coneixíem, a l'església de sant Francesc, els frescs de Piero della Francesca que narren la llegenda de la Vera Creu, la creu de Crist; és un conjunt impressionant -per cert, si deis que estudiau Història de l'art no pagareu entrada. Cortona és un ciutat molt més bella, encamellada damunt un turonet, amb carrerons empinadíssims plens d'encant. S'hi va rodar Bajo el sol de la Toscana, encara que els de la pel·li hi afegiren certs detalls...

Assís mereix també la visita, no sols pel llegat franciscà -que també- sinó per la bellesa que comporta com a conjunt. La basílica del sant és de veure, sobretot pels frescs de Giotto, que són una autèntica biografia il·lustrada del sant. Curiosa resulta l'església de santa Clara, amb els seus desmesurats arcbotants. Però, sens dubte, la ciutat a visitar és Gubbio, 30 quilòmetres al nord d'Assís. El camí queda en no res tan bon punt es divisa el palazzo dei Consoli i sobretot quan s'entra a la piazza Grande, on es troba el palau, un espai elevat sobre arcades que et colpeix. De Perugia no en direm gaire cosa, va ser l'epíleg de la jornada i la nostra opinió està massa influïda pel cansament i la calor.

I des d'aquí, cap al caput mundi, Roma, la ciutat eterna. Abans, però, aturada a Orvieto per veure la seva catedral, una versió descarregada de la de Siena. I què dir de Roma? En primer lloc que és una odissea entrar a la ciutat i arribar al centre, cosa que aconseguírem amb no poques dificultats... I després, tot l'esclat monumental de la ciutat: Colosseu, Museus Vaticans, piazza Navona, sant Pere, esglésies i més esglésies... A destacar (la resta de coses són molt conegudes) el Museu de l'Ara Pacis, un altar d'època imperial dins un museu contemporani que dialoguen amb armonia.

I això és el que vàrem veure; el que vàrem viure queda per nosaltres... Aquí un petit recorregut en imatges.